Valoracions de: les competències i el bloc

Valoració de les competències assolides i de com ha estat el seu aprenentatge durant l’assignatura

Retrocedint en el temps fins el 28 de febrer, dia que vaig fer la primera aportació a aquest bloc, on feia referència precisament a aquelles competències educatives que em feien més respecte i em suposarien més esforç i treball, per la complexitat que representaven per mi, a saber:

  1. Organitzar i animar situacions d’aprenentatge
  2.  Gestionar la progressió dels aprenentatges
  3.  Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació
  4.  Implicar als alumnes en el propi aprenentatge i el seu treball

Puc dir que, efectivament no m’equivocava, però que m’he endut sorpreses.

Competència nº1: em costà tot d’una, en les primeres ocasions, però després d’observar la tutora en el seu procés d’elaboració, he anat entenent la dinàmica i paulatinament, he entès que allò més senzill i simple meravella als infant i que un cop saps com organitzar les situacions (sempre prèvia planificació), l’animació gairebé sorgeix espontàniament.

Competència nº2: igual que l’anterior, mai no he treballat amb nens de 2 anys o menys i no sabia molt bé com calibrar el seu progrés, però la tutora de referència ha estat un bon exemple. Observar i estar atenta a cada infant, és suficient (les seves accions, reaccions, canvis…); tot són indicadors del seu progrés. De manera que vas prenent notes mentals que després reflecteixes damunt suport físic (ordinador, paper, graelles amb ítems…)

Competència nº3: a la meua aula he comptat amb dos infants amb educació específica i he pogut viure amb ells com s’adaptaven al ritme dels seus companys, i vic versa.

Competència nº 4: penso que aquesta ha sigut la meua gran sorpresa! Be, de fet, una de moltes! Els pàrvuls “s’apunten a un bombardeig”, com diu el refrany. I ho he comprovat cada dia. Qualsevol proposta els atreu, també és cert que la manera com la presentes és cabdal per atreure la seva atenció en un 75% o bé, 100%.

Les sis competències restants, al contrari que les primeres, han succeït com esperava. Recordem-les:

5.  Treballar en equip
6.  Treballar de la gestió de l’escola
7.  Informar i implicar als pares
8.  Utilitzar les noves tecnologies
9. Fer front als deures i dilemes ètics de la professió
10.  Organitzar la pròpia formació contínua

 Sempre m’ha agradat treballar en equip perquè l’aprenentatge és per tot arreu; la gestió de l’escola, quan es fa en cooperació és simplifica (de fet penso que complementa el que he dit abans de treballar en equip); els pares confien molt en les educadores i, personalment, he conegut unes famílies molt properes que han fet la meva intervenció d’allò més natural i ben rebuda (a més, igual que els infants, “s’apuntaven a un bombardeig” dia si dia també!).

De les noves tecnologies, en parlaré a la valoració del bloc (següent comentari) i, en relació a les dues darreres competències diré que, en aquest període de tres mesos no m’he trobat en cap dilema i que, la formació, també ho he dit repetides vegades, és quelcom permanent que dura tota una vida, no només aquells lapses de temps majoritàriament acadèmics.

 Valoració del bloc

Pel que fa al bloc, m’agrada conèixer i provar tot allò que suposa una millora en la qualitat de vida de l’ésser humà, però també he de dir, que no m’agrada l’esclavitud a la que hom pot sucumbir, en el sentit que existeixen individus que passen un excés de temps immersos en aquest món virtual que, per descomptat, no ho és tot ans un avenç tecnològic important que si ha canviat el rumb del món en molts aspectes (per bé i per dolent), però que l’home ha de controlar, no a l’inrevés.

Potser m’estic sortint del tema…

Com anava dient, en la praxi, el bloc ha esdevingut una eina molt reflexiva (vet aquí el nom d’aquesta matèria) i laboriosa. Susdita reflexió posa cara a cara teoria i realitat, arribant a unes conclusions pròpies que poden sobtar per la seva disparitat o, coherència. Això, m’ha ajudat com a estudiant i futura docent, per fer-me conscient de quina és la realitat coexistent en el sector educatiu i analitzar quins canvis caldrien, que podríem mantenir i, d’allò mantingut, què es podria millorar.

La part tecnològica m’ha fallat una mica perquè quan provava d’afegir gadgets (un calendari, un rellotge… ) el propi sistema em feia passar al model ‘premium’, i tots sabem que susdit model significa desemborsar una quantitat ix de calers. (Ja coneixia i dominava blogger i he volgut provar el sistema de gestió de continguts wordpress).

Ras i curt, el que vull dir és que, a nivell de contingut significatiu per mi, ha sigut com reafirmar i fermar coneixements que em proporcionen seguretat (molt important). I que, com ja passés amb el quadern, ha suposat un esforç i feina constant.

  • JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

2.1 Identifica els punts forts i els punts febles quan a les seves capacitats i competències professionals

Abans de començar les pràctiques tenia sospites que he confirmat, sobre quins ítems comportarien un esforç extra en el meu aprenentatge

2.6 Argumenta el que ha fet i per què

Justifico les meves accions

Anuncis

Projecte de millora_Reflexió

Imatge

(Imatge d’un tram de l’hort, un cop els cartells dels planters foren penjats pels infants)

Ara que el projecte està enllestit, per la meva part ;), miraria de fer l’última activitat en petits grups, igual que vàrem fer per sembrar els planters.

Què vull dir? L’última activitat ubicada a l’hort fou penjar els cartells amb el dibuix corresponent a l’aliment plantat, junt amb el nom. Què passà? Que es decidí fer-ho ajuntant dues aules, (les dues aules que varen col·laborar en donar vida a l’hort: els crancs i els cavallets de mar), un total de 34 infants. La intencionalitat era que asseguts allà mateix (la vorera de la parcel·la) anessin penjant ells mateixos els cartells amb la guia de l’adult. Però no resultà ser una activitat tan àgil i ràpida d’aclarir com pot semblar llegint-ho ara des d’aquí i, inevitablement, els pàrvuls s’impacientaren i començaren les molèsties entre ells, els conflictes i els plors. Resultat, un descontrol i una acció no ben aprofitada.

Penso que, la identificació de cada sòcol s’hauria d’haver dut a terme amb la mateixa metodologia que foren plantats els aliments: per parelles. O, si més no, en grups de tres, (atenent que l’acció a realitzar no era tan complexa com l’anterior), mentre que el grup gran jugava al pati.

Fet i fet, però, rumiat ara des de la distància, és l’únic petit canvi que faria perquè, totes les demés accions i tasques que implicaven l’hort: aconseguir llavors, reunir planters, netejar les males herbes, llaurar, plantar… Tot, es dugué a terme amb una prèvia i acurada planificació i organització de les docents, junt amb l’ajuda inestimable de pares i els propis nens. Garantint l’èxit dels múltiples esforços.

  • JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

He parat atenció en les decisions preses, provant d’inferir quines serien les conseqüències

1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica

A partir de la pràctica, he arribat a les meves pròpies conclusions

Exposicions: documentals i projectes_Comentaris

blaComentari_1: ‘La figura de la mestra: rols i models d’actuació’ (Esporles)

M’ha agradat particularment el projecte dut a terme per les estudiants d’Esporles, títol del qual dóna nom a aquesta nova entrada. Tot seguit respondré algunes preguntes suggerides a classe i que conformaran el comentari corresponent.

–          Per què m’ha agradat o, quins aspectes m’han cridat l’atenció?

M’ha agradat per diversos motius, algun d’ells prou evident. Primer, perquè no esperava una oferiment d’aquest calibre del mateix centre educatiu. Segon, per ser nou i sorprenent. Tercer, per delegar damunt unes estudiants en pràctiques un assaig tan rellevant. Quart, per la valentia de les alumnes, en la mateixa mesura, acceptant la moció. I quint, per el suc i les possibilitats que de susdit estudi es poden extreure.

–          Quins objectius té?

L’objectiu en conjunt podríem dir que és que els professionals no es conformin amb els coneixements ja adquirits. És a dir, no acomodar-se en la zona de confort, força perillós atès que pot portar a una rutina no desitjada, en el sentit de poc motivadora.

A curt termini, conèixer les actuacions i creences dels educadors. A llarg termini, prendre mesures, si escau, per millorar la metodologia ensenyament/aprenentatge.

–          Quina és la seva avaluació?

Les mateixes practicants han elaborat dos tipus de graella segons el seu propi criteri i amb una sèrie d’ítems, on assenyalen el comportament i les actuacions, encertades o no, del col·lectiu docent; una graella en relació a la comunicació verbal, la segona en relació a la comunicació corporal.

Tot i que acabat el projecte, admeten que hauria estat més acurat fer una graella específica per cada moment concret, en lloc d’aquestes dues graelles més generals utilitzades per tots els  moments que conformen la jornada escolar.

–          Dificultats i obstacles que veig (en l’estudi)?

Com les protagonistes han dit, els resultats no són 100% reals ja que les càmeres que utilitzaven per enregistrar els moments de manera que cap detall escapés als seus ulls, condicionaven el comportament dels adults (directa o indirectament), per més notes de camp que elles anaven prenent, al marge de la pressió que implica la presència vigilant dels objectius indiscrets de les càmeres. No només això, sinó també la falta d’experiència de les estudiants, per més preparades que estiguin; preparació de la qual no tinc cap dubte, basant-me en la seva estupenda i clara presentació per vídeo conferència :>

De tot plegat, em quedo amb la bona voluntat de totes dues parts, escola i estudiants, en oferir una investigació agosarada i significativa, compartint un objectiu comú: el d’oferir a les generacions més joves el millor de si mateixes i del sistema educatiu, apostant per un futur proper amb una qualitat de vida òptima, per a tots els individus de la societat.

Comentari_2: L’educació del futur (Menorca)

http://reflexioinnovacioeducativa.blogspot.com.es/

Basant-me en les preguntes orientatives que varen proposar les professores faré el següent comentari, segons les qüestions que penso poden ser-me útils.

 –          Per què m’ha agradat o quins aspectes m’han cridat l’atenció?

M’ha agradat perquè m’ha semblat un documental contemporani, arriscat, valent, compromès, àcid, feridor… que reflecteix el moment actual, que preocupa i no poc, a la comunitat social nacional.

–          Quins objectius té?

Com assenyala la seva autora, el documental té una vessant reivindicativa i, alhora, convida a la reflexió sobre el moment històric que travessa el país, i que afecta a totes les dimensions: social, política i econòmica.

–          Dificultats i obstacles que veig?

Malauradament, el món vertiginós en el qual ens movem té un sistema mundial que funciona, ens agradi o no, més aviat basat en la teoria de Darwin, ‘La llei del més fort’, que no pas en altres teories més igualitàries i menys classistes. Entenent per ‘fort’, un sinònim d’aquell qui té la informació, ergo el poder que, traduït en termes musicals, sona com una màquina enregistradora de calés (estupenda al·legoria del documental). Perquè l’educació esdevingui un dret universal i no un privilegi d’uns pocs afavorits, s’ha de canviar tot un sistema econòmic, polític i social que, com sempre, no interessa a tothom ja que trencaria amb aquest univers jeràrquic (regnant des que el món és món) on les persones es diferencien no pel que són, sinó pel que tenen en termes materials i financers i, per la posició social que s’ocupa, determinada per una  classe i status X.

  •  JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

Em faig preguntes i medito sobre allò llegit

1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

Vaig escoltar i prendre nota de l’actuació i feina elaborada, per altres companyes de l’arxipèlag balear

Recerca en xarxa de Plans de Millora 0-3

cercaNo ha estat fàcil trobar un pla de millora no publicat a altres blocs. De fet, tots els que he trobat, ja havien estat comentats prèviament i he insistit una mica més. Fins que he trobat el següent enllaç:

http://www.codapa.org/wp-content/uploads/2010/10/ManualInfantil.pdf

No explica res nou, però m’ha agradat perquè neix de les inquietuds i manifestació de millora de la qualitat educativa de primer cicle, de pares i mares de la comunitat andalusa, que, com deixen escrit en aquest manifest, demanen un vincle sincer, cohesionat i coherent entre els educadors i les famílies dels infants, per tal d’oferir sempre el millor a aquestes petites persones. Aquí, expliquen com formar part d’una llista és ben senzill: ‘fulanito de tal’ és part de l’AMPA. Però això no és res si a darrere no hi ha una participació real i compromesa per part de tots dos agents socials.

Tot i que penso que aquestes relacions miren de dur-se a terme, no les veig completes, per múltiples factors, entre ells: la vida trepidant dels progenitors, la incompatiblitat de ideologies pares-educadors, por i desconfiança a ser jutjats, el moment social i polític actual …

Deixo aquí un petit fragment del seu contingut:

“LA PARTICIPACIÓN DE LOS PADRES y MADRES

  • La participación de los padres y madres se fundamenta en las siguientes ideas de fuerza:

1-La intervención, desde el ámbito familiar, en el desarrollo del proyecto educativo.

2-El establecimiento de unas relaciones positivas y de colaboración entre el equipo educador y las familias.

3-El intercambio de ideas, opiniones y experiencias.

4-La búsqueda de soluciones a los problemas que se plantean en relación tanto al alumnado como al Centro de Atención Socioeducativa.

  • En el ámbito de la participación de los padres y madres, como primeros y principales responsables de la educación de sus hijos/as, tienen reconocidos los siguientes derechos:

a)      Derecho a estar informado/a sobre el progreso del aprendizaje e integración socioeducativa de sus hijos/as.

b)      Derecho a participar en el proceso de enseñanza y aprendizaje de sus hijos/as.

c)      Derecho a participar en la organización y funcionamiento del Centro de Atención Socioeducativa.

d)      Derecho a ser oídos en aquellas decisiones que afectan al proceso de aprendizaje de sus hijos/as.

  • Por otra parte, y como primeros responsables de la educación de sus hijos/as, a las familias les corresponde:

e)      El establecimiento de relaciones abiertas, de comunicación, respeto y cooperación con el personal del centro.

f)       El respeto a las normas de convivencia y funcionamiento del servicio.

g)      La participación activa en todas las actividades con las familias para la mejora del centro.

h)      En colaboración con el equipo educador, conocer, participar y apoyar la evolución del proceso educativo”.

  • JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

He consultat blocs actuals i de cursos anteriors

5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora

Puc inferir els obstacles a partir dels meus coneixements actuals, i experiències viscudes directa o indirectament.

Projecte de millora_Presentació

*Nota: hi ha dos errors d’ortografia en el text del vídeo, però tinc dificultats per carregar el vídeo corregit; disculpeu.

Aquest projecte, centrat inicialment en treballar l’hort, podríem dir que és una continuació del projecte del curs passat. La novetat ara és que, utilitzo l’hort una mica com a introducció, excusa i ganxo, per lligar-ho amb els processos que ens acompanyen en el decurs del nostre cicle vital com a persones i, de tot ésser viu (humà, animal i vegetal), parant més atenció per l’ocasió que ens ocupa, en el primer.

M’explico: el mes d’abril vàrem començar seguint el procés i les fases que són necessàries perquè d’una llavor neixi, primer l’arrel, després la tija, les fulles, les flors i per últim, el fruit. Dut a terme, seguit i observat susdit procés amb l’alumnat, (totes les llavors estan plantades, tenen flor… ara cal donar  temps perquè surti el fruit [tot i haver recollit alguna maduixa, ja]); ha arribat el mes de maig i mentre esperem que surti la verdura, (que pot trigar un mes o potser més), continuem estudiant processos, aquest cop, de la vida i l’entorn més proper dels nens. Em refereixo a les rutines i els moments quotidians que cada dia viuen, sense adonar-se de cada petita fase o pas individual que conformen el tot.

Per mostra, un botó:

>>> la seqüenciació de tot allò que fan abans d’arribar a la sala de psicomotricitat es resoldria amb les següents accions: treure’s les sabatess+posar-se els mitjons de psico+fer un tren+anar cap a l’aula de psico. Cada acció singular anirà acompanyada d’una il·lustració i una explicació verbal (primer aprofitant un moment en grup gran, després individualment); amb aquesta repetició  es pretén reforçar la seqüència i el procés. Com a darrera activitat, es presentaran les il·lustracions a l’infant (individualment, mentre els seus companys juguen per racons o al pati) i se li demanarà l’ordre lineal i cronològic de les accions (tot, evidentment, amb un llenguatge tan planer i senzill com sigui menester, atès que susdits nens tot just tenen 2 anys).

Altres processos que es seguiran són: higiene, control d’esfínters, bon dia (o aixecar-se pel dematí), bona nit (anar a dormir), etc.

‘L’hort, seguim processos’, vol fer conscient al pàrvul d’algunes d’aquelles passes individuals que fan a diari sense adonar-se, perquè adquireixi coneixement de l’entorn que ells perceben com a una globalitat, prenent seguretat, consciència en el temps, l’espai i, paulatinament, construir el seu aprenentatge amb fermesa. Les professionals d’aquest centre i jo mateixa, creiem en les capacitats del nen i així ho volem manifestar, ajudant a formar la seva autonomia desglossant cada moment.

  •  JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

Observo i em fixo en tot les actuacions què es fan en el centre

5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l’anàlisi de necessitats i de la identificació del problema

Argumento i defenso la causa del projecte

Els meus comentaris (a les bones pràctiques d’altres companyes)

bla1/ Estela Coll_Desdoblaments

http://estelacollblog.blogspot.com.es/2013/04/una-bona-practica-desdoblaments.html?showComment=1367073895051#c3950441956259369583

2/ Fany Mascaró_L’hort escolar

http://fanimascaro.blogspot.com.es/2013/04/una-bona-practica-la-meva-escoleta-la.html?showComment=1367078723691#c4318435784333559915

3/ Sandra Campano_Material d’elaboració pròpia

http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/

😛

  • JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

Per mitjà de l’observació de susdites pràctiques, puc inferir quines són les creences del centre

4.2 Identifica bones pràctiques, les compara

Busco bones pràctiques diferents a la pròpia i realitzades a altres centres, amb l’objectiu d’aprendre mitjançant la comparació i contemplació de similituds i divergències

‘EI es mussol’_Una bona pràctica del centre que m’acull

fruitaUna pràctica que em meravella és el moment de la fruita a les 11h., la qual jo titularia ‘Hàbits saludables en bona companyia’; i que succeeix com segueix: amb les mans netes, cada nen pren el seu lloc a la taula amb ordre i preparats per a menjar la fruita (i només fruita atès que berenen a casa). Cada dia hi ha un protagonista diferent, que és l’encarregat i responsable de repartir la fruita (que roman dins el talequet, penjat del penjador) a cada nen. Aleshores, educadora i protagonista treballen en equip: la primera treu del talequet la fruita i la dóna al segon, verbalitzant de qui és. L’infant responsable, amb cura i calma es dirigeix cap el lloc on s’asseu el seu igual, li entrega la fruita i li desitja ‘bon profit’. Es repeteix aquesta acció 14 cops fins que tots estan menjant i, llavors, el protagonista s’uneix als seus companys i gaudeix de l’àpat. Bon profit! 😉

  • JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

Aquí, em remeto als pilars que promociona i defensa l’escola.

4.2 Identifica bones pràctiques, les compara

Com més coneixement adquireixi, més amplia serà la meva mirada, per això m’agrada el fet de voler aprendre cada dia, estudiant altres pràctiques, des qualsevol context i entorn. Tot allò que veig i visc, em fa créixer interiorment, plantejant-me preguntes i dubtes i, evitant que m’acomodi dins la zona de confort d’allò ja assolit i que em proporciona seguretat (per altra banda també molt necessària, atès que una persona insegura no transmet confiança). Però com anava dient, cal no conformar-se i anar sempre una mica més enllà de les nostres seguretats.